La meitat dels joves barcelonins acceptaria una feina amb un sou inferior el que considera just i estaria disposat a treballar sense contracte. Són dades de l’Enquesta de Joves 2015 de Barcelona, que s’ha fet a partir de 1.435 entrevistes a barcelonins d’edats compreses entre els 15 i els 34 anys i que evidencia una precarització de les condicions laborals.
El 2002, en la tercera edició d’aquesta mateixa enquesta, un 31,9% del joves assegurava que en situació d’atur acceptaria una feina amb un sou inferior al que considera just. Avui, la xifra ha crescut fins arribar al 50%. La tendència a l’alça es manté en el cas dels joves disposats a treballar sense contracte, que ha crescut 4 punts percentuals en 13 anys fins assolir el 50,5%.
La principal preocupació social per a un 48,3% dels joves de la ciutat és l’atur i les condicions de treball, fet que explicaria la voluntat d’acceptar feines precàries. La segueixen els problemes econòmics, que són el principal maldecap per gairebé un de cada 4 joves, i la corrupció i el frau.
Aquesta preocupació no és més que el reflex d’un mercat laboral precari i dels estralls de la crisi econòmica. D’acord amb l’estudi, un 10,6% dels enquestats ha treballat sempre sense contracte en els darrers dos anys i el 35,9% amb contractes temporals, 5 punts més que el 2002. A més, el 57,3% tenen una feina que els ocupa menys de 40 hores a la setmana, fet que suposa un increment del 16%.
Més Ni-Nis
El percentatge de joves que ni estudia ni treballa a la ciutat és de l'11,4% i, en relació a la darrera enquesta, ha crescut gairebé́ 16 punts el percentatge de joves que només estudien (del 29% al 44,8%) i ha baixat el de joves que només treballen (del 33,3% al 27%). Sobre el mapa, el percentatge de Ni-Nis és molt més elevat, del 18,5%, als barris més pobres.
Menys universitaris i més cicles formatius
En 13 anys ha disminuït 8 punts percentuals la xifra de joves que estudien graus (del 42,1% a 34,2%) i, paral·lelament ha augmentat 5 punts percentuals la de joves que opten per cicles formatius (16,2%).
Entre el 2002 i el 2015 han augmentat 6 punts les persones d’entre 15 i 19 anys que no han acabat l’educació obligatòria (passant del 0,4% al 6,5%), i 5 punts les que tenen estudis post-universitaris (de l’1,3% al 6,2%).
La taxa d’abandonament escolar prematur és del 14,6%, pràcticament igual entre homes i dones, mentre que a la Unió Europea la mitjana és de l’11,3%, a Catalunya de 22,2% i a Espanya del 22,3%.
Treball femení, prescindible per a un 10%
Un de cada deu joves creu que les dones només haurien de treballar si és imprescindible per a l’economia familiar. Aquest percentatge és més elevat entre els joves de fora de la UE (22,1%), els que tenen nivells d’estudis igual o inferior a l’ESO (17,7%), en el cas dels Ni-Ni (18,1%) i entre els joves que tenen fills a càrrec (23%).
Segons la regidora de Cicles de Vida, Laura Pérez, cal treballar per revertir aquesta concepció, que té més presència entre les noies (11,2%). El percentatge també és més alt en aquells barris on el nivell de renda familiar està per sota de la mitjana de la ciutat.
Joves menys autònoms
L’increment de les dificultats per a obtenir una feina ben remunerada, ha repercutit negativament en l’autonomia dels joves. Vora del 60% dels enquestats han tingut ingressos propis en el darrer any, un 15% menys que el 2002, i només la meitat (53,3%) poden cobrir les seves despeses sense el suport familiar.
La manca d’ingressos afecta directament a la capacitat d’emancipació. El 45,7% dels joves d’entre 25 i 29 anys encara viu amb els pares, xifra que es redueix fins el 16,1% entre els barcelonins de 30 a34 anys.
L’estudi posa de manifest que elles s’emancipen més fàcilment que ells. La diferència arriba als 13 punts en el cas dels joves d’entre 25 i 29 anys. Un 60,8% de dones d’aquestes edats viuen soles, davant del 47,4% en el cas dels homes.
Segons l’informe, el principal motiu per no poder marxar de casa són les circumstàncies econòmiques: un 52,8% dels joves de 15 a 29 anys no marxen de casa per aquest motiu, un 66,4% si ens fixem en els de 30-34 anys.
Pel que fa a l’habitatge, ha crescut exponencialment el nombre de joves que opten pel lloguer i ha caigut la compra. Mentre que el 2002 un 18,2% dels joves emancipats vivia en un pis propietat seva o de la parella, el 2015 la xifra es redueix fins el 10,2%. El lloguer, en canvi, creix: un 74,8% dels joves emancipats vivia en pisos de lloguer el 2002. Actualment, el 83,8%.
Lleure
L'enquesta també posa de manifest canvis d'hàbits forçats per la crisi. Cau, per exemple, el percentatge de joves que surt de festa de forma habitual els caps de setmana. Si el 2002 deien fer-ho un 55% dels enquestats, ara aquest percentatge se situa en el 29,8%. I, en paral·lel, es dobla el percentatge de joves que diu no sortir mai o pràcticament mai. En el terreny de les desigualtats, els enquestats dels barris més pobres són els que de forma més habitual (un 35,3%) asseguren que no surten mai de festa.
SI UN RIC Te una gran Finca i necesita algu neteji el jardi Millor hu faixi un familiar seu al Atur , el podra pagar ajuda per una feina que el fa tambe a canvi.. EL Familiar ric contracta al familiar pobre al Atur li don feina sense contracta al menys podra seguir endevant amb feina su treballara su guanyara ,.. . CREC Que la Economia sumergida don vida a molts pobres UNA PENSIÓ DE UNA JUBILADA Alimenta mes de una persona a casa seva he es unaltra realitat ..
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari